Sant Elies, una escola amb història
Fundat el juny de 1881, el col·legi El Carme –popularment conegut com a Sant Elies en referència a l’advocació que tenia la capella de l’escola- resta fortament arrelat a la història de Vilafranca i la seva comarca. Amb anterioritat a aquesta fundació les germanes carmelites Vedruna havien fundat el 1852 una comunitat a l’Hospital de Vilafranca, on exercien la labor sanitària i també la docent, i des del 1901 tenien al seu càrrec l’anomenada casa-asil del Carme, però una i altra comunitat van desaparèixer després de la guerra civil.
Situat inicialment al carrer de Santa Magdalena, el col·legi de Sant Elies va passar l’any 1894 a ocupar una de les cases que constitueixen el seu espai actual, al que mica a mica van anar afegint altres cases veïnes fins a configurar el solar que ocupa en l’actualitat. Dedicat inicialment a l’ensenyament primari de nenes, amb parvulari també de nens, el col·legi va acollir a partir del 1919 l’Escola Domèstica de Vilafranca, fundada per Mn. Albert Bonet i dedicada a impartir ensenyaments professionals i domèstics a les noies en horari nocturn. El 1934 l’escola va esdevenir col·legi Morgades amb direcció seglar, d’acord amb les disposicions legals del moment. El 1936 l’edifici va ser confiscat i es va fer el projecte per fer-hi una escola pública.
Al retorn de les monges el 1939 seguiria la beatificació de santa Joaquima i la seva canonització el 1955 poc després que el col·legi estrenés la capella nova que ha arribat fins als nostres dies. De l’ensenyament infantil, el primari per a nenes i els estudis de comerç es va passar als anys seixanta a impartir el batxillerat, amb professores i professors seglars que s’havien anat incorporant a l’equip educatiu. El 1962 es va iniciar la renovació arquitectònica amb la construcció de l’edifici actual, una nova estructura per acollir l’EGB i la Formació Professional, amb la coeducació de nens i nenes i que el 1995 donaria pas a l’actual sistema d’Infantil, Primària i ESO amb escolarització fins als 16 anys.
Al costat d'aquests aspectes materials, les darreres dècades han vist també una profunda renovació en totes les estructures que conformen la comunitat educativa, i ha estat aquesta comunitat la que ha manifestat explícitament en l'ideari del centre els principis bàsics que justifiquen i motiven la línia pedagògica de l’escola, els que defineixen l’opció educativa del col·legi i que cada any es fan explícits amb objectius concrets, en el Projecte Educatiu del Centre. Va ser en aquest entorn de progressiva incorporació d’educadors seglars que la congregació va mostrar amb decisió el seu convenciment sobre el caràcter cada cop més fonamental que la labor de l'educador laic té en la vida de l’escola. Des d’aquesta opció de futur, a la dècada dels vuitanta van proposar que fos una pedagoga professora de l’escola, qui assumís la direcció dels aspectes educatius del centre, aspecte que ha continuat fins el moment actual. També el paper dels pares i la seva participació en els òrgans de direcció del centre, a través de l'Associació de Mares i Pares d'alumnes -que va iniciar la seva labor als anys setanta-, ha estat decisiva en aquest procés de renovació.
En una resposta d’esforç i voluntat de servei, l’any 1977 un grup de religioses Vedruna es va constituir en una comunitat nova al barri de l’Espirall i es van fer càrrec de la capella de la mare de Déu de Montserrat. També cal remarcar que en començar la dècada dels noranta la congregació va proposar que la titularitat del centre passés a una fundació, constituïda per un patronat format majoritàriament per seglars. Aquesta voluntat de cedir progressivament els càrrecs de responsabilitat als seglars i portar dia a dia la vida del centre va assolir el seu darrer grau a la dècada dels noranta quan una seglar va ocupar el càrrec de titular de l’escola.